diumenge, 28 d’abril del 2013

Els nens són el futur, però els adults el present.

L’educació d’adults comprèn activitats d’aprenentatge en el marc d’aprendre al llarg de tota la vida. Permet que les persones adultes desenvolupin les capacitats, enriqueixen els seus coneixements i millorin les seves competències tècniques i professionals.
Tot i que aquest concepte ha anat creixen i desenvolupant-se en les últimes dècades, encara es troba, a dia d'avui, amb moltes resistències socials que impedeixen que es desenvolupi plenament. Alguns exemples podrien ser:
  • La idea de l’educació per a adults com una segona oportunitat: Sovint es veu als participants d'aquesta formació com persones que han fracassat a nivell acadèmic i ara tenen una segona oportunitat.
  •  La formació per a persones adultes vista com una mimetització de la formació obligatòria
  •  El canvi social continu a les aules de formació de persones adultes.
  •  etc.
Però hi ha una resistència o problema que afecta a l'educació de persones adultes a nivell internacional i que m'agradaria molt remarcar.

Quan un país destina una quantitat X a finançar l'educació, la formació de persones adultes sovint queda a la cua. Això suposa que quan el pressupost que te un país per invertir en educació, és limitat, l'educació de persones adultes rep un finançament molt pobre.
Això es veu directament relacionat amb la participació i popularitat de la formació de persones adultes a l'estat.

En aquest gràfic veiem reforçada aquesta premissa.

A excepció d'alguns països, la majoria dels estats condicionen la participació en formació de persones adultes per el seu PIB.

Aquestes dades ens porten a pensar que el concepte d'aprenentatge al llarg de la vida no és un concepte internacionalitzat com ho seria el dret a l'educació (obligatòria). Només aquells països que tenen pressupost "de sobres" s'hi impliquen.
Així doncs podríem dir que, avui en dia, el concepte de formació al llarg de la vida, o de formació de persones adultes és un luxe.

És cert que els alumnes són el futur, però les persones adultes són el present, i és igual d'important formar-les.
Si aquestes persones tenen una bona formació, al nivell que sigui, augmentarà la seva productivitat laboral i la qualitat d'aquesta, i això repercutirà directament a la riquesa del país, augmentant així les possibilitats de formació dels infants del país.

Invertir doncs, en la formació de persones adultes, a qualsevol nivell és una inversió segura i necessària.

JEC o JEP, com ho fem?


Quan parlem de l'estructura i els horaris de la jornada escolar, hem de tenir molt en compte tan el context en el que treballem com els alumnes i les seves característiques.
Tot i semblar una afirmació un tant evident, és important tenir-ho en compte, ja que molt sovint, els canvis i reformes que es fan, es construeixen sobre la base de millorar l'estat del docent. Està clar que, de manera directa no és així, però les polítiques educatives tenen, a vegades, més intenció oculta que visible.

Així doncs ens hem de preguntar-nos sempre ¿a qui beneficarà el canvi?
A continuació presento un quadre que exposa algunes de les avantatges i desavantatges de la Jornada escolar continuada:

Aquestes afirmacions em porten a la següent reflexió:
Els alumnes en l'ensenyament primari tenen unes necessitats específiques que requereixen més atenció i seguiment per part de l'adult, ja que encara estan desenvolupant algunes capacitats bàsiques de l'aprendre a aprendre o l'aprendre a fer, així com capacitats socials i necessàries a la vida diària. Això, juntament amb el fet que els horaris en aquestes edats han d'estar més ajustats a les rutines (menjars, hores de son…) dels alumnes, fa que la jornada partida sigui, des del meu punt de vista, la més adequada per a aquesta etapa.
Tot i així, no puc fer la mateixa reflexió pel que fa a la jornada ni partida ni continuada.
En una primera instància, pensava que la jornada continuada seria la més adequada per a aquesta etapa, però al reflexionar-hi, entenc que les necessitats d'un alumne d'onze anys i un de dotze no poden ser gaire diferents.

Així doncs crec que, per evitar el canvi brusc que es fa d'una etapa a una altre, seria interessant fer un procés d'adaptació.
Proposo, doncs, una jornada partida a la primària (sí és possible que els alumnes es quedin a dinar a l'escola) i, pel que fa a la secundària, anar fent un procés d'adaptació, que al principi segueixi amb la jornada partida, però que a mesura que passa el temps, es vagi passant a una jornada continuada.

A mesura que els alumnes vagin passant menys estona a l'escola, s'hauria de fer, de manera transversal, un programa amb accions que potenciïn la responsabilitat i l'autonomia de l'alumne en el seu dia a dia fora del centre.

El Fenomen Brain Drain


El Brain Drain, també conegut com a "fuga de ceberos" és un concepte que està fent-se sonar molt últimament.

Aquest fenomen constitueix un tipus de migració internacional que afecta a persones amb alt nivell de qualificació i/o que posseeixen un alt nivell educacional i de formació tècnica.

Entre moltes d'altres, hi ha una teoria que explica molt clarament el fenomen i que intenta entendre el perquè d'aquest, així com els factors que el causen.
És la Teoria de l'expulsió-atracció, ideada per Ravenstein.

El model es basa en què els elements que promouen el Brain Drain es relacionen amb factors push-pull (expulsió - atracció).
Hi ha un conjunt d'elements que es troben lligats al lloc d'origen d'aquesta persona altament qualificada però, al mateix temps, hi ha una sèrie de condicions, pròpies d'un altre lloc, que contraresten amb aquestes primeres.
Quan l'individu decideix quedar-se o marxar de la seva terra natal, realitza una comparació entre el primer grup d'elements i el segon, i si troba que aquests últims ofereixen condicions més avantatjoses, marxa.
En aquest cas els factors associats al lloc d'origen (factors push: com poden ser la manca d'accés a certs actius productius, baixos salaris, baixos nivells de vida, manca de llibertats polítiques, baixes probabilitats d'inserció en el mercat laboral, baixes probabilitats de dedicar-se professionalment pel que va estudiar, etc) empenyen la persona a abandonar el seu territori al sentir-se atret per les característiques més favorables que posseeix el lloc al que anirà (factors pul: com una demanda de mà d'obra per a aquest sector, bons salaris, elevats estàndards de vida, una major garantia de llibertats individuals, etc).

Mario Albornoz (2002), ens parla, amb més detall, dels factors d'expulsió i factors de retenció.
Entre els factors d'expulsió trobem dues subdivisions:
  • Els Externs: factors d'atracció propiciats des del centre (polítiques encaminades a incentivar la mà d'obra qualificada, a través de subsidis, beques, programes d'estudi, etc.)
  • Els Interns: els grans responsables de la decisió d'individus amb alta qualificació d'emigrar a l'exterior son les diferències existents en les àrees de ciència i tecnologia del país i la falta de resposta per part del sistema educatiu a les necessitats del mercat laboral.
D'altra banda es troben els factors de retenció:
  • Externs: el context i realitats dels altres paísos es torna un factor decisiu en la decisió del professional de romandre al seu país d'origen (crisi internacional, límits a la recepció d'immigrants, etc.)
  • Interns: per contra, el panorama que caracteritza la realitat socioeconòmica del país d'origen constitueix l'obstacle que no permet marxar (crisi econòmica interna, canvis en la política de ciència i tecnologia que determinen millors oportunitats per al desenvolupament professional, etc.)

En tot aquest entramat, hi ha dos grans pols geogràfics.
Per una banda, hi ha les nacions que fan de creadors dels "intel·lectuals" i al mateix temps son expulsors. A l'altre banda, es troben les nacions d'atracció que actuen com un imant de científics i professionals en oferir un panorama que serveix per a complir els objectius personals i professionals del talents a la fuga.

I tot i que el Ministre Wert afirmi que "la fuga de cervells mai es pot considerar un fenomen negatiu "aquest fenomen no ajuda al progrés dels països emergents sinó que consolida i accentua el desequilibri que caracteritza l'actual ordre mundial. Per tant, si no es disminueix aquest fenomen, la tendència no només empitjorarà sinó que les desigualtats es tornaran cada vegada més grans.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Construir un Sistema Educatiu

Abans de començar a construir un sistema educatiu sobre el no res, hem de visualitzar les eines de treball en les que s'han centrat aquells que han construït els sistemes educatius arreu del món.
La UNESCO defineix uns codis per a la classificació de les etapes educatives a nivell internacional.
Són els següents:
Codi
Etapa Educativa
Equivalència al nostre sistema Educatiu
ISCED 0
Educació preprimària
Educació Infantil (de 0 a 6 anys)
ISCED 1
Educació primària
Educació primària (de 6 a 12 anys)
ISCED 2
Educació secundària bàsica o inferior
Educació secundària obligatòria (12 a 16 anys)
ISCED 3
Educació secundària superior
Batxillerat ( de 16 a 18 anys)
ISCED 4
Educació post - secundària no terciària
/
ISCED 5
Educació superior de cicle curt
Educació Superior:
Formació Professional o Grau universitari
ISCED 6
Grau universitari
ISCED 7
Màster
Màster
ISECD 8
Doctorat
Doctorat


Jo, i el meu grup de laboratori hem creat un nou sistema educatiu basat en una utopia, en la que no tenim en compte la situació econòmica actual, però si el context cultural i social que l'envolta.










Hem decidit donar 1 any de maternitat per ambdós pares. Tot i així, com que tenim en compte que hi ha famílies, com per exemple les que tenen una pime, son autònoms, … que no poden deixar de treballar tot i tenir ajudes econòmiques per maternitat, també hi haurà espais didàctics on els pares podran deixar els seus fills en mans de professionals.
Després d'això, els infants poden anar a l'escola bressol, educació infantil i bàsica al mateix centre. Pensem que això facilitarà la feina de coordinació entre els docents i ajudarà al procés dels infants.
Després passaran a la Educació temàtica, que s'estructurarà a partir d'optatives i dues vies de treball: la acadèmica i la vocacional. Hi haurà diferents temàtiques i  itineraris (classificats segons siguin vocacionals o acadèmics) que hauran de seguir. Caldrà una gran feina d'orientació i acció tutorial. Tot i la gran varietat d'opcions,  totes les variacions faran les mateixes assignatures troncals:
1er any: Llengua anglesa, català i castellà. Matemàtiques. Educació Física. Optatives segons la temàtica i segons l'itinerari escollit.
2on any: Llengua anglesa, català i castellà. Filosofia. Història. Optatives segons la temàtica i segons l'itinerari escollit.


Educació per a la ciutadania, assignatura en controvèrsia.


Després d'analitzar l'informe "Educación para la ciudadanía en Europa" que ha publicat Eurydicie m'agradaria fer unes reflexions, però abans m'agradaria definir alguns conceptes per saber de que parlem.

Què és Eurydice?
Eurydice és una xarxa institucional encarregada de la recopilació, anàlisi i difusió d'informació fiable i fàcilment comparable sobre els sistemes i polítiques educatives de tot Europa.
Els destinataris de les activitats i la informació de la que fan difusió son fonamentalment als responsables de les polítiques educatives en l'àmbit nacional i de les institucions de la Unió Europea, així com en l'àmbit regional i local.
Les seves publicacions es centren, principalment, en com s'estructura i s'organitza l'educació a Europa. En línies generals, les publicacions de Eurydice es classifiquen en descripcions dels sistemes educatius nacionals, estudis comparats dedicats a temes específics i indicadors i estadístiques.
Per saber més sobre l'Eurydice es pot consultar el seu fulletó informatiu a:

Que entenem per educació per a la ciutadania?
Segons l'informe, la educació per la ciutadania engloba "tots els aspectes de l'educació escolar que preparen a l'alumnat per convertir-se en ciutadans actius, assegurant que tenen els coneixements, destreses i actituds necessàries per contribuir al desenvolupament i benestar de la societat en què viuen." La definició no només inclou l'ensenyament i l'aprenentatge a l'aula, sinó també l'experiència pràctica adquirida en la vida escolar i en les activitats en la comunitat.

Quina és la competència social y cívica?
Entenem per competència social i cívica totes les formes de comportament que preparen les persones per participar d'una forma activa i constructiva en la vida social i política del seu entorn.

La forma en que es treballa aquesta assigantura arreu d'Europa.
Hi ha tres formes generals de treballar aquesta assignatura actualment:
1) Com a assignatures independents (en alguna de les etapes)
2) Dins del currículum d'altres assignatures, com per exemple en blocs de contingut.
3) Com una dimensió transversal del currículum:
Personalment, crec que aquesta és l'opció més eficaç, ja que així treballes les competències en diverses areas de la vida, no com una disciplina més. La intenció d'això és que aquestes competències, actituds, valors… quedin interioritzades en els comportaments de l'alumnat.
Una de les màximes d'aquesta transversalitat és que els professors han de contribuir a implementar l'Educació per a la ciutadania i els objectius relacionats amb ella. Això suposa un canvi important en la formació del professorat en molts aspectes: estructura, competències, valors, actituds, coneixements, reciclatge... i fa que, molts aspectes de la pedagogia, siguin imprescindibles en aquesta nova formació que haurem d'implementar en l'actual i nou professorat.

Els objectius de l'assigantura:
En els currículums d'Educació per a la ciutadania d'Europa es classifiquen en quatre categories principals d'objectius:
1) aconseguir una formació política bàsica
2) desenvolupar el pensament crític i la capacitat d'anàlisi,
3) desenvolupar valors i actituds
4) fomentar la participació activa al centre i / o a la comunitat
Jo penso que, a tot arreu, s'haurien de tractar tots els objectius, adaptant-los sempre al context, però la realitat dels centres educatius es que els temes que es tracten amb més freqüència en els diferents països tenen a veure amb el sistema soci-polític del país. Això fa que, la labor de l'escola com a eina de canvi social, es vegi anul·lada.
En veiem un clar exemple en el context estatal, amb Wert, que ha confirmat que suprimirà l’assignatura "Educació per la ciutadania" i imposarà l'"Educació cívica i constitucional", que treballarà “el coneixement de la Constitució, dels seus valors i les regles de joc que estableix, de les institucions espanyoles i de les institucions de la Unió Europea”. És a dir, se centrarà només en el primer objectiu, anul·lant aquesta potencialitat que te l'escola sobre la comunitat, que com diu Francesc Imbernón, és un dels pilars de qualsevol formació. Imbernón parla de passar de la formació aïllada a la formació comunitària.. Diu que la comunitat ha d'adoptar el seu paper dins de la formació, i al revés, per realitzar així, i de manera conjunta, una reflexió sobre què cal canviar i com.