Després d'analitzar
l'informe "Educación para la ciudadanía en Europa" que ha publicat Eurydicie
m'agradaria fer unes reflexions, però abans m'agradaria definir alguns
conceptes per saber de que parlem.
Què és Eurydice?
Eurydice és una xarxa
institucional encarregada de la recopilació, anàlisi i difusió d'informació
fiable i fàcilment comparable sobre els sistemes i polítiques educatives de tot
Europa.
Els destinataris de les
activitats i la informació de la que fan difusió son fonamentalment als responsables
de les polítiques educatives en l'àmbit nacional i de les institucions de la
Unió Europea, així com en l'àmbit regional i local.
Les seves publicacions es
centren, principalment, en com s'estructura i s'organitza l'educació a Europa.
En línies generals, les publicacions de Eurydice es classifiquen en
descripcions dels sistemes educatius nacionals, estudis comparats dedicats a
temes específics i indicadors i estadístiques.
Per saber més sobre l'Eurydice
es pot consultar el seu fulletó informatiu a:
Que entenem per educació per a la
ciutadania?
Segons l'informe, la educació per la ciutadania engloba "tots els
aspectes de l'educació escolar que preparen a l'alumnat per convertir-se en ciutadans
actius, assegurant que tenen els coneixements, destreses i actituds necessàries
per contribuir al desenvolupament i benestar de la societat en què viuen."
La definició no només inclou l'ensenyament i l'aprenentatge a l'aula, sinó
també l'experiència pràctica adquirida en la vida escolar i en les activitats
en la comunitat.
Quina és la competència social y
cívica?
Entenem per competència social i cívica totes les formes de comportament
que preparen les persones per participar d'una forma activa i constructiva en
la vida social i política del seu entorn.
La forma en que es treballa
aquesta assigantura arreu d'Europa.
Hi ha tres formes generals de treballar aquesta assignatura actualment:
1) Com a assignatures independents (en alguna de les etapes)
2) Dins del currículum d'altres assignatures, com per exemple en blocs de
contingut.
3) Com una dimensió transversal del currículum:
Personalment, crec que aquesta és l'opció més eficaç, ja que així treballes
les competències en diverses areas de la vida, no com una disciplina més. La
intenció d'això és que aquestes competències, actituds, valors… quedin
interioritzades en els comportaments de l'alumnat.
Una de les màximes d'aquesta transversalitat és que els professors han de
contribuir a implementar l'Educació per a la ciutadania i els objectius
relacionats amb ella. Això suposa un canvi important en la formació del
professorat en molts aspectes: estructura, competències, valors, actituds, coneixements,
reciclatge... i fa que, molts aspectes de la pedagogia, siguin imprescindibles en
aquesta nova formació que haurem d'implementar en l'actual i nou professorat.
Els objectius de l'assigantura:
En els currículums d'Educació per a la ciutadania d'Europa es classifiquen
en quatre categories principals d'objectius:
1) aconseguir una formació política bàsica
2) desenvolupar el pensament crític i la capacitat d'anàlisi,
3) desenvolupar valors i actituds
4) fomentar la participació activa al centre i / o a la comunitat
Jo penso que, a tot arreu, s'haurien de tractar tots els objectius, adaptant-los
sempre al context, però la realitat dels centres educatius es que els temes que
es tracten amb més freqüència en els diferents països tenen a veure amb el
sistema soci-polític del país. Això fa que, la labor de l'escola com a eina de
canvi social, es vegi anul·lada.
En veiem un clar exemple en el
context estatal, amb Wert, que ha confirmat que suprimirà l’assignatura
"Educació per la ciutadania" i imposarà l'"Educació cívica i
constitucional", que treballarà “el coneixement de la Constitució, dels
seus valors i les regles de joc que estableix, de les institucions espanyoles i
de les institucions de la Unió Europea”. És a dir, se centrarà només en el
primer objectiu, anul·lant aquesta potencialitat que te l'escola sobre la
comunitat, que com diu Francesc Imbernón, és un dels
pilars de qualsevol formació. Imbernón parla de passar de la formació aïllada a
la formació comunitària.. Diu que la comunitat ha d'adoptar el seu paper dins
de la formació, i al revés, per realitzar així, i de manera conjunta, una
reflexió sobre què cal canviar i com.
