No ha estat poc rebuig
que he generat la reforma educativa que planeja dur a terme el ministre José
Ignacio Wert, sobretot a Catalunya
Aquesta reforma
ataca de forma directe el model d'immersió lingüística que s'aplica des de fa més
de 30 anys a les escoles catalanes.
La reforma diu
que la llengua castellana serà la llengua vehicular i, juntament amb la primera
llengua estrangera es consideraran troncals, però no ho seran les llengües
autonòmiques cooficials, que seran matèries obligatòries, però d'especialitat.
Un pare preocupat
afirma a un diari:
"No entenen
que si el català deixa de ser vehicular, alguns nens i nenes podrien créixer
sense conèixer la llengua del seu país i això posaria en perill la llengua; no
és res personal contra el castellà, al contrari"
La Reforma que
suposa la nova Llei LOMCE, també ha afectat, en l'àmbit de les polítiques
educatives, el poder de decisió de les autonomies davant el govern central, que,
a partir d'ara serà el que fixarà els continguts de les matèries troncals de
primària, secundària i batxillerat (com Biologia, Física i Química, Geografia i
Història; Llengües, Matemàtiques …) deixant el poder de decisió autonòmic
limitat a les assignatures específiques. Aquest centralisme no suposa res més
que un allunyament de la realitat educativa del país i una intenció de coartar
i prohibir les practiques educatives innovadores i significatives.
També s'estableix un mínim d'assignatures en les
dues llengües oficials.
Un dels canvis més polèmics és que si un alumne
demana estudiar en castellà, la comunitat haurà de pagar l'escola privada a
l'alumne que ho sol·liciti, si no hi ha centres públics disponibles. Per a
això, la memòria econòmica de la LOMCE es reserva un pressupost de cinc milions
d'euros que s'estimen necessaris per a garantir aquest fet si 1.000 alumnes
sol·liciten fer l'escolarització en castellà (en un any només ho han
sol·licitat 17 famílies).
Tot això sumat a aspectes com la separació per
sexes i la dificultat econòmica d'accés a la formació superior han acabat de
generar un col·lectiu indignat que no ha dubtat en expressar la seva opinió
públicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada