dimarts, 11 de juny del 2013

Angry Werts

No ha estat poc rebuig que he generat la reforma educativa que planeja dur a terme el ministre José Ignacio Wert, sobretot a Catalunya
Aquesta reforma ataca de forma directe el model d'immersió lingüística que s'aplica des de fa més de 30 anys a les escoles catalanes.

La reforma diu que la llengua castellana serà la llengua vehicular i, juntament amb la primera llengua estrangera es consideraran troncals, però no ho seran les llengües autonòmiques cooficials, que seran matèries obligatòries, però d'especialitat.


Un pare preocupat afirma a un diari:
"No entenen que si el català deixa de ser vehicular, alguns nens i nenes podrien créixer sense conèixer la llengua del seu país i això posaria en perill la llengua; no és res personal contra el castellà, al contrari"

La Reforma que suposa la nova Llei LOMCE, també ha afectat, en l'àmbit de les polítiques educatives, el poder de decisió de les autonomies davant el govern central, que, a partir d'ara serà el que fixarà els continguts de les matèries troncals de primària, secundària i batxillerat (com Biologia, Física i Química, Geografia i Història; Llengües, Matemàtiques …) deixant el poder de decisió autonòmic limitat a les assignatures específiques. Aquest centralisme no suposa res més que un allunyament de la realitat educativa del país i una intenció de coartar i prohibir les practiques educatives innovadores i significatives.

També s'estableix un mínim d'assignatures en les dues llengües oficials.
Un dels canvis més polèmics és que si un alumne demana estudiar en castellà, la comunitat haurà de pagar l'escola privada a l'alumne que ho sol·liciti, si no hi ha centres públics disponibles. Per a això, la memòria econòmica de la LOMCE es reserva un pressupost de cinc milions d'euros que s'estimen necessaris per a garantir aquest fet si 1.000 alumnes sol·liciten fer l'escolarització en castellà (en un any només ho han sol·licitat 17 famílies).

Tot això sumat a aspectes com la separació per sexes i la dificultat econòmica d'accés a la formació superior han acabat de generar un col·lectiu indignat que no ha dubtat en expressar la seva opinió públicament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada