No és més ric el que més té, ni el que menys necessita. Ho és el que millor usa el que té.

Gustavo de Armas ens va regalar una conferència sobre la realitat educativa latent a països de llatinoamericà: "Educació a Amèrica Llatina i el Carib".

He de confessar que, abans de la conferència, tenia una idea molt diferent pel que fa a la situació econòmica - educativa de països com Brasil, Xile o Argentina.

Els mitjans de comunicació i politics, en un afany de, suposo, fer-nos veure la "sort de viure on vivim" ens han plantejat la situació dels bloc d’estats de l’Amèrica Llatina i el Carib, com una versió empobrida i endarrerida del nostre sistema social i sobretot educatiu.

De Armas, però, ens ha donat a conèixer una realitat molt diferent a aquesta.

Si ens agafem a la referència del coeficient Gini, veiem que Europa estaria entre el 0,225 i 0,352, que és una dada que mostra força equitat i que, per contra, Amèrica llatina es situa entre el 0,397 i el 0,620.

Les polítiques educatives que els últims anys han crescut en aquestes comunitats han ajudat a reduir les diferències socials tan evidents. Tot i així, la situació real i la vida quotidiana del país no és tan positiva, però això no treu que en molts barris de les ciutats més importants d’aquest països un infant pot arribar a tenir les mateixes oportunitats educatives i pot arribar a capacitar-se amb els mateixos coneixements aptituds que podria tenir un infant europeu.

Un exemple clar, és a Brasil, en el que Lula, amb les seves mesures de recolzament i ajuda per a la equitat a aconseguit assolir forts nivells d'escolarització en tots els àmbits i en moltes regions del país.

Un altre exemple que va exposar de Armas va ser el cas de Xile, que és un dels països que mostra més equitat en els seus resultats educatius, ja que eren els menys dispersos.

Mostra una escolarització molt alta en comparació amb altres països bloc d'Amèrica llatina, sobretot en les etapes primerenques.

Tot i així, el conferenciant, qüestionava aspectes com la qualitat de l'educació, la privatització d'aquesta… que genera un nivell de segregació important i fa que, en realitat, hi hagi més desigualtat amagada darrere de les dades que se'ns presenten.

De fet, aquest fenomen no està tan allunyat de la nostre realitat ja que cada vegada més podem qüestionar el nostre sistema educatiu, que ha anat baixant la seva qualitat i que, cada vegada més es va encarint i fent que, només aquelles persones amb més poder adquisitiu podran accedir-hi. Això augmentarà les diferències socials i ens negarà l'equitat.